NO ESCRIC ÈGLOGUES, de Vicent Andrés Estellés

"NO ESCRIC ÈGLOGUES"

Irats e gauzens me'n patray

s'ieu ja la vey, l'amor de lonh.

No hi havia a València dos cames com les teues.

Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes,

amb una teranyina de llàgrimes als ulls.

On ets? On són les teues cames tan adorables?

Recórrec l'Albereda, aquells llocs familiars.

Creue les nits. Evoque les baranes del riu.

Un cadàver verdós. Un cadàver fosfòric.

L'Espectre de Francisco de la Torre, potser.

No hi havai a València dos cames com les teues.

Llargament escriuria sobre les teues cames.

Com si anasses per l'aigua, entre una aigua invisible,

entre una aigua claríssima, venies pel carrer.

La carn graciosa i fresca com un cànter de Serra.

I jo t'evoque dreta sobre les teues cames.

Carregaven els hòmens els ventruts camions.

Venien autobusos de Gandia i Paterna.

Eixien veus dels bars, l'olor d'oli fregit.

Tu venies solemne sobre les teues cames.

Oh la solemnitat de la teua carn tendra,

del teu cos adorable sobre les llargues cames!

Carrer avall, venies entre els solars, els crits,

els infants que jugaven en eixir d'escola, 

la dona arreplegava la roba del terrat,

l'home recomponia lentament un rellotge

mentre un amic parlava dels seus anys de presó

per coses de la guerra, tu venies solemne, 

amb més solemnitat que el crepuscle, o amb una

dignitat que el crepuscle rebia de tu sola.

Tota la majestat amada del crepuscle.

No hi havia a València dos cames com les teues,

amb la viva alegria de la virginitat.

Sempre venies, mai no arribaves del tot,

i jo et volia així, i jo ho volia així:

nasquí per guardar-te, per veure com venies.

Inútilment recórrec els crepuscles, les nits.

Hi ha els hòmens que carreguen lentament camions.

Hi ha bars, l0oli fregit, les parelles d'amants.

Jo recorde unes cames, les teues cames nues, 

les teues llargues cames plenes de dignitat.

No hi havia a València dos cames com les teues.

Un cadàver verdós. Un cadàver fosfòric

va tocant les anelles, va preguntant per tu.

Es desperta Ausiàs March en el vas del carner.

Jo no sé res de tú. Han passat segles, dies.

Inútilment recórrec València. No escric Èglogues.

En aquest poema, Vicent Andrés Estellés ens parla del seu amor "platònic"  i del desig que li provocava una noia, amb qui no tingué res més que diverses creuades pel carrer.

El poema està format per quaranta-cinc versos alexandrins amb cesura rítmica després de la sisena síl·laba, i està distribuït en tres parts :

1. En la primera part (des del vers 1, fins al 8), el poeta recorda les sensacions que li provocava veure aquella jove, destacant les seues cames. A més, tambéintenta descriure l'àmbit que els envoltava en les seues trobades pel carrer.
2. En la segona part (des del vers 9, fins al 32), podem observar la descripció que l'autor fa del físic d'aquella jove, sense deixar d'anomenar els diferents elements que els envoltaven.
3. En la tercera part (des del vers 33, fins a l'últim), el poeta torna al tema inicial: recorda el desig, l'àmbit i les circumstàncies en què es trobaven i, a més, remarca molt el distanciament que hi havia entre ambdòs.

Pel que fa al to poètic, en un primer moment utilitza un to emotiu per a expressar els seus sentiments i el desig que li causà la imatge de les cames d'aquella jove. Seguidament utilitza un to hiperbòlic per a descriure les seues sensacions i, finalment, un to elogiós per a descriure la joveneta que el va enamorar.

Quant als recursos expressius, en aquest poema trobem una tornada que es repeteix durant tot el poema, que li dóna musicalitat: << No hi havia a València dos cames com les teues>>. En aquest verb també podem parlar d'hipèrbole. Al llarg del text també hi ha anàfores (llàgrimes, crepuscle, hi ha els hòmens, hi ha els bars...), altres hipèrboles (cadàver verdós, cadàver fosfòric...), al·literacions per remarcar i donar força de la /r/ (arreplegava la roba....) i de la /s/ (cames teues....), similicadència (havia, alegria; majestat, virginitat....), metàfores (teranyina de llàgrimes....), personificacions (carn tendra, cos adorable....), comparacions (vers 13), i, finalment, epítets (aigua invisible).

En resum, el autor ens parla de la sensualitat i l'atracció que té aquesta noia. Intenta descriure el sentiment que tenia cap a ella i mostrar que es conformava simplement amb una imatge que li quedà grabada, LES SEUES CAMES.